Encara recorde hui, com si fos ahir, la primera volta que et vaig vore... Aquell calorós dia de febrer, no fou sols el sol el que em sobtà. I esque recorde cada gest, cada moviment, cada paraula com si els estigués vivint ara mateix, sols he de tancar els ulls i allí està:
"El Sol ha decidit mostrar-se per fi i m'ho fa saber despertant-me a les 6'30 del matí, deixant que els seus rajos solars m'espolsen dos bofetades. No obstant, no estic enfadat, estic feliç, perquè el Sol per fi s'ha decidit a mostrar-se, i el simple fet de recolzar-me al marc de la finestra i deixar que aquells rajos ja quasi oblidats em calfen la pell és de les sensacions més gratificants que he sentit en dies. Així que m'alce, esmorze contestant uns e-mails, amb el meu anglés, un poc... anem a dir rústic.Unes hores després, ja estic llest per a córrer, porte un mes corrent, però estic ben il·lusionat, així que a la feina! A més, és un dia perfecte per córrer, les temperatures han pujat prou i córrer a 8º-10º, després d'un mes corrent a -3º de màxima és un gran plaer, i la vista del parc amb el Sol baix és genial. La gent està animada, contenta, es respira eixa mena de felicitat que sols la llum que dóna la vida a la natura pot produir... I enmig del camí, una silueta corrent, i creu-me quan et dic, si alguna volta aprenc a dibuixar i em diuen que descriga la bellesa, dibuixaré la seua silueta. I dit açò, no em creuràs quan et diga que el que més em crida l'atenció no són els seus malucs, ni el seu cul, i encara que pot ser d'això és més culpable el Sol i la seua llum, el que més em crida l'atenció és el color dels seus cabells, d'un carabassa natural, llisos, recollits en una cua de cavall, que es mou d'un costat a l'altre amb perfecta conjunció amb el seu cos, com si d'una dansa es tractés.Però com de curioses són les casualitats, que en avançar-la i fixar-me en la seua cara, no em puc fixar en les perles que formen el seu somriure, ni en la seua blanca i perfecta pell, perquè en veure aquells ull verds no puc evitar perdrem en ells, l'èxtasi s'ha apoderat de mi. I així és com sense saber com, ignore el seu somriure simpàtic i el seu gest amb la ma, per a allunyar-me a una velocitat massa elevada per a tan sols uns 100 metres després ensopegar i quasi caure de cap.Acabe de córrer amb la sensació d'haver perdut una part de mi, però bé, que s'ha de fer, ara toca dutxar-se i anar a classe, que el Món no deixa de moure's per ningú.I en acabar les classes decidisc que tan la temperatura com la llum de hui s'han d'aprofitar al màxim així que vaig a pegar una volteta per una de les ciutats, estic segur, més planes del planeta. Uns 14º caminant al llarg de Marszalkowska són més que reviscoladors, creuar la redona de l'arc de Sant Martí i seguir fins a Konstitucji, m'encant el passeig!!I en girar el següent cantó, de nou aquella silueta, esta vegada un pensament ràpid em recorre el cervell, prega per que no em bloquege esta vegada, i saltant-se eixa regla que sols et saltes una volta de cada mil, un tímid 'hello' aconsegueix escapar dels meus llavis, un anglés 'hola' que aconseguix alçar la mirada i en vore aquell verd tan intens una rialla més que estúpida escapa de la meua boca... I encara massa simpàtica és, perquè en l'única cosa que puc pensar és en que faig por. I l'única cosa que podia arreglar la situació, passa. Ella respon amb un meravellós somriure a la cara: 'Hello runner', i seguix el seu camí."
No l'he tornat a vore, però amics i amigues, si existeixen les muses, si de veres hi han unes semi-deesses pel Món, inspirant a la gent, aquell dia vaig ser tocat per una, aquell dia vag descobrir la vertadera bellesa, i amb ella, vaig redescobrir, i renovar, una motivació per a escriure que, semblava, havia perdut.Ah! i el que no l'haja tornat a vore, no és totalment cert, ja que si no l'he vista despert, sembla que va decidir instal·lar-se al Món dels somnis, on cada volta que vaig la veig, on revisc el perdrem als seus ulls, acarone els seus cabells i el sol és una constant als nostres viatges junts...
